Quan xerram de multiculturalitat ens referim a conviure amb persones de diferents orígens, però sovint sense gaire contacte entre elles. És com si cada grup visqués dins el seu propi món, amb les seves costums i maneres de fer, però sense gaire interacció amb la resta.
En canvi, la interculturalitat va molt més enllà d’això. No és només compartir espai amb altres cultures, sinó relacionar-nos, aprendre i créixer plegats. Suposa escoltar amb interès, mostrar empatia, respectar l’altre i deixar que la seva manera de veure el món ens aporti també alguna cosa. Pens que això és el que realment dona valor i humanitat a una societat oberta i tolerant.
Per exemple, quan dins una escola o una feina es comparteixen tradicions, llengües o costums, o quan ens aturam a comprendre com viu o què sent una altra persona, ja estam posant en pràctica la interculturalitat. És una manera preciosa de crear ponts i enriquir-nos mútuament.
En poques paraules, la interculturalitat ens ensenya que la convivència real neix del respecte, l’escolta i l’aprenentatge mutu. Només així podem construir una societat més oberta, empàtica i humana.