Cal buscar un reequilibri entre el pes de l’avaluació final i el de l’avaluació continuada, en favor d’aquesta darrera.
L’aplicació de les fórmules d’avaluació dependrà de factors com el nombre d’estudiants que s’han d’avaluar, el tipus de matèria, el grau d’experimentalitat i el procés d’aprenentatge dissenyat. Per aquest motiu, en la mesura que sigui possible, és recomanable aplicar una o més de les estratègies i eines presentades de manera combinada.
Malgrat que es dissenyin estratègies per aplicar de manera generalitzada, hi ha situacions individuals a les quals caldrà adaptar solucions particulars, atenent la diversitat d’estudiants, sobretot els que tenen necessitats educatives especials.
En un context de temporalitat en què les proves finals són un percentatge de l’avaluació final d’una part relativa del currículum, cal ser racional i contingut a l’hora de fixar les mesures de control, d’acord amb els criteris recomanats de proporcionalitat, flexibilitat i confiança. En les proves finals, la tipologia d’activitats que s’han de dur a terme, la durada, determinats models d’examen, entre d’altres, ja impliquen mesures efectives i raonables de control. Tampoc no cal desestimar les proves orals o escrites (text) amb material a la vista i tots els recursos oberts, etc. Cal vetllar, per tant, per un equilibri entre control i viabilitat.