Orientacions sobre l'avaluació a distància

1. Introducció

Cal buscar un reequilibri entre el pes de l’avaluació final i el de l’avaluació continuada, en favor d’aquesta darrera.

L’aplicació de les fórmules d’avaluació dependrà de factors com el nombre d’estudiants que s’han d’avaluar, el tipus de matèria, el grau d’experimentalitat i el procés d’aprenentatge dissenyat. Per aquest motiu, en la mesura que sigui possible, és recomanable aplicar una o més de les estratègies i eines presentades de manera combinada.

Malgrat que es dissenyin estratègies per aplicar de manera generalitzada, hi ha situacions individuals a les quals caldrà adaptar solucions particulars, atenent la diversitat d’estudiants, sobretot els que tenen necessitats educatives especials.

En un context de temporalitat en què les proves finals són un percentatge de l’avaluació final d’una part relativa del currículum, cal ser racional i contingut a l’hora de fixar les mesures de control, d’acord amb els criteris recomanats de proporcionalitat, flexibilitat i confiança. En les proves finals, la tipologia d’activitats que s’han de dur a terme, la durada, determinats models d’examen, entre d’altres, ja impliquen mesures efectives i raonables de control. Tampoc no cal desestimar les proves orals o escrites (text) amb material a la vista i tots els recursos oberts, etc. Cal vetllar, per tant, per un equilibri entre control i viabilitat.

2. Prova oral per videoconferència

Descripció:

Prova síncrona en la qual el docent es veu per videoconferència amb un estudiant o un grup d’estudiants. Està indicada per avaluar la comprensió i el domini de continguts, habilitats i actituds, sobretot habilitats comunicatives i defensa d’idees i arguments.

També es pot fer servir com a prova de contrast perquè l’estudiant elabori treballs previs de manera autònoma.

Durant la videoconferència el docent pot demanar que l’estudiant comparteixi una presentació o el seu escriptori per donar suport al discurs que fa.

Es pot disposar d’unes quantes preguntes numerades i que l'estudiant en triï una, dues o tres a l'atzar.

És particularment útil a idiomes, per avaluar l'speaking

Eines tecnològiques:

Programa de videconferència (meet, zoom, jitsi...)

3. Prova tipus test o mixta

Prova síncrona o asíncrona en la qual l’estudiant respon un examen escrit estructurat amb diverses preguntes. Les preguntes poden ser de triar l’opció o opcions correctes o de completar amb elements concrets (una paraula , un número procedent d’un càlcul, etc.).

Es tracta d’un examen tipus test, adient per avaluar el coneixement dels conceptes de l’assignatura, en què s’han d’evitar ambigüitats.

Es poden introduir preguntes de resposta oberta, a les quals fins i tot es pot adjuntar documents a la resposta. En aquest cas, ens trobaríem amb una prova mixta (prova tipus test i prova oberta de desenvolupament escrit), la qual és adient per avaluar, a més a més dels objectius d’avaluació de la prova tipus test, les habilitats i la capacitat d'anàlisi i de resolució de problemes, etc..

Eines tecnològiques:

Qüestionaris de Moodle.

Aspectes a tenir en compte:

4. Proctorització d'exàmens

Es basa en gravar l'alumnat per tal d'autenticar la realització d'examens. Existeixen diferents aplicacions o empreses que proporcionen aquest servei. (proctorexam, smowl, proctorfree...)

Avantatges:

1. Autenticar la realització de l'examen

Desavantatges:

1. Complex tecnològicament
2. Té un cost econòmic 

Existeixen projectes en desenvolupament que basen l'autenticació en el ritme d'escriptura, reconeixement de veu, de cara... Per exemple, el TESLA project.