La matèria Tecnologia i Enginyeria 1 proporciona la base per comprendre els canvis profunds que es donen en una societat cada vegada més tecnificada i digitalitzada, i té per objecte el desenvolupament de destreses de naturalesa cognitiva i procedimental al mateix temps que actitudinals. Així doncs, l'ús crític, responsable i sostenible de la tecnologia, la valoració de les aportacions i l'impacte de la tecnologia en la societat, en la sostenibilitat ambiental i en la salut, el respecte per les normes i els protocols establerts per a la participació en la xarxa, així com l'adquisició de valors que propicien la igualtat i el respecte cap als altres i cap al treball propi s’hi veurien reflectits.
Des d'aquesta matèria es promou una actitud cooperativa i es fomenta un aprenentatge permanent en diferents contextos, a més de contribuir a desenvolupar una visió crítica dels reptes a què s’enfronta la humanitat en el segle XXI, i als quals cal donar resposta. L’entorn artificialitzat és omnipresent a les nostres vides per afavorir unes millors condicions de vida de les persones, tot i que té i pot tenir repercussions negatives per a l’entorn i per a les persones. Per això, en aquesta matèria cal incidir en els Objectius de Desenvolupament Sostenible i en el judici crític.
La tecnologia entesa com el conjunt de coneixements derivats de la tècnica i de l’enginyeria, amb les aportacions del coneixement científic, juntament amb el caràcter instrumental i interdisciplinari de la matèria, contribueix a l'assoliment del perfil competencial de sortida i l'adquisició dels objectius de l'etapa.
A la societat actual, el desenvolupament de la tecnologia per part de les enginyeries ha esdevingut un dels eixos al voltant dels quals s'articula l'evolució sociocultural. En els darrers temps, la tecnologia, entesa com el conjunt de coneixements derivats de la tècnica i de l’enginyeria, amb les aportacions del coneixement científic, i el seu caràcter instrumental i interdisciplinari, ha tingut un paper fonamental en l’evolució de la humanitat, que sens dubte, comportarà grans canvis i reptes en la societat del segle XXI.
Aquesta matèria té com a finalitat principal seguir desenvolupant i ampliant els coneixements de la matèria comuna de Tecnologia i Digitalització cursada a l'ESO, en la qual s’estableixen les bases mínimes per a l'alfabetització científica i tecnològica i per a la participació activa i responsable en una societat cada vegada més canviant. A 4t d'ESO i amb caràcter opcional, hi trobem les matèries de “Digitalització” i de “Tecnologia” que es corresponen amb una ampliació de la matèria de tecnologia i digitalització.
Cal destacar que la tecnologia i l’enginyeria han anat incrementant la seva rellevància en diferents àmbits de la societat, des de la generació de béns bàsics fins a les comunicacions. Tot i això, les desigualtats encara es mantenen en la societat actual, amb bretxes de formació, socials, de gènere o generacionals. També cal considerar que l’ús de la tecnologia ha generat situacions d’impacte negatiu que no es poden obviar, com l’ús massiu de màquines tèrmiques alimentades per combustibles fòssils, o l'obsolescència programada, motiu pel qual cal considerar que la dimensió ètica i el pensament crític han de formar part de la formació en Tecnologia i Enginyeria.
Tots aquests aspectes estan relacionats amb els desafiaments que el segle XXI planteja per garantir la igualtat d'oportunitats a escala local i global. En una evolució cap a un món més just i equilibrat, convé prestar atenció als mecanismes de la societat tecnològica, analitzant i valorant la sostenibilitat dels sistemes de producció, l'ús dels diferents materials i fonts d'energia, tant en l’àmbit industrial, domèstic com de serveis.
Per això, els ciutadans necessiten disposar d'un conjunt de sabers científics i tecnològics que serveixin de base per adoptar actituds crítiques i constructives davant de certes qüestions i ser capaços d'actuar de manera ètica, responsable, creativa, eficaç i mediambientalment sostenible, per tal d’aportar solucions a les necessitats que es plantegen.
En aquest sentit, la matèria de Tecnologia i Enginyeria pretén unir els sabers científics i tecnològics amb un enfocament competencial per contribuir a l'assoliment dels objectius de l'etapa de Batxillerat i l'adquisició de les competències clau de l'alumnat.
Les competències específiques d’aquesta matèria estan orientades a què l'alumnat elabori projectes tecnològics que incloguin l'anàlisi, la recerca i el disseny, per tal que fabriqui, automatitzi i millori productes i sistemes de qualitat que donin resposta a problemes plantejats, tot integrant sabers d'altres àmbits de coneixement amb un enfocament ètic i sostenible. L’objectiu és apropar l'alumnat a l'entorn formatiu i laboral propi de l'activitat tecnològica i enginyeril, avançant un pas més en relació amb l'etapa anterior, especialment pel que fa a sabers tècnics. Caldrà fomentar en tot moment una actitud compromesa i responsable, tot impulsant l'emprenedoria, la col·laboració i la implicació local i global amb un desenvolupament tecnològic sostenible. Així doncs, la resolució de problemes interdisciplinaris lligats a situacions reals, mitjançant solucions tecnològiques, es constitueix com a un eix vertebrador de l’enfocament competencial de la matèria.
En aquest sentit, es facilitarà a l’alumnat un coneixement panoràmic de l’entorn productiu, tenint en compte la realitat i abordant tot allò que significa l’existència d’un producte, des de la seva creació, el seu cicle de vida i altres aspectes relacionats. Aquest coneixement obre un ampli camp de possibilitats en facilitar la comprensió del procés de disseny i desenvolupament des d'un punt de vista industrial, així com a través de l'aplicació de metodologies actives basades en l'aprendre fent i reflexionant (Learning By Doing), de fes- ho tu mateix (Doing It Youself), de prototipat a mida o sota demanda.
La coherència i continuïtat amb etapes anteriors es fa explícita, especialment en les matèries de “Tecnologia i Digitalització” i “Tecnologia” d'ESO, establint entre elles una gradació en el nivell de complexitat, quant a la creació de solucions tecnològiques que donin resposta a problemes plantejats mitjançant l’aplicació del procés tecnològic i altres tècniques.
Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats en el desenvolupament de solucions als problemes plantejats. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica relacionada amb la salut i el medi ambient.
Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria hi ha els criteris d’avaluació. Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. El professorat haurà de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.
El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demanda esperit crític tan davant qüestions tecnològiques com d’altres de naturalesa social on la tecnologia juga un paper important.
La programació, tot i que ha de tenir una direcció clara, no és fixa i s’anima al professorat que no es limiti a complir-la de manera estricta sinó que sigui sensible a les preguntes i interessos que sorgeixin. Els alumnes poden fer preguntes i observacions inesperades que poden conduir l’aprenentatge per camins lleugerament diferents als planificats però igualment interessants.
Els objectius d’aprenentatge poden canviar mentre progressa la unitat didàctica i renegociar-se amb els alumnes si estan aprenent ràpid o si, al contrari, semblen necessitar més ajuda en un determinat punt.
El currículum competencial que s'orienta cap a un tipus d'aprenentatge profund i funcional, en el que allò que s’aprèn es pot utilitzar en contextos diferents, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en situacions reals. L’enfocament competencial ha de permetre l’assoliment d’una cultura àmplia i sòlida que habiliti per comprendre, interpretar i intervenir sobre les problemàtiques de l'entorn, entès en sentit ampli tant espacial -local, global- com temporal -present, passat, futur-. En aquest enfocament, l’aprenentatge pivota sobre activitats que permeten una mirada
global que interrelaciona els coneixements fent-los alhora significatius i adequats a la realitat de cada alumne i de cada context educatiu. El currículum ha de vetllar per la formació d’una ciutadania autònoma i competent, amb criteri per usar els coneixements, amb capacitat crítica, solidària, lliure i responsable, fets consubstancials amb l’èxit escolar.
Aquesta programació de Tecnologia i Enginyeria té com a objectius essencials:
●
Oferir un projecte nou, amb identitat pròpia, però rigorós i de qualitat. Profunda renovació de continguts, activitats didàctiques i estructura, adaptada a diferents nivells i exposats de manera concisa, senzilla i clara.
●
Proposta didàctica que incorpora i promou el treball competencial i en equip de l’alumnat per atendre millor la diversitat de capacitats i ritmes d’aprenentatge.
●
Foment i ús integrat de les tecnologies digitals, de forma transversal.
●
Orientació competencial de les activitats didàctiques i gradació d’aquestes en base a la taxonomia de Bloom (recordar, entendre, aplicar, analitzar, avaluar, crear).
●
Gran èmfasi en els recursos gràfics, multimèdia i audiovisuals, així com en l’equitat de gènere i en la sostenibilitat.
●
Proposta modular, flexible i oberta amb capacitat d’adaptació a diferents tipologies de centres, alumnat, professorat, programacions i projectes educatius.
●
Ús de metodologies més actives basades en l’anàlisi, experimentació, la pràctica, la resolució de problemes i el desenvolupament de projectes tecnològics.
Aquest enfocament competencial i pràctic fa necessari l'ús d'una aula-taller de tecnologia que evolucioni cap a laboratori de fabricació, amb els equipaments necessaris per desenvolupar projectes que integrin la fabricació digital. Aquest ha de permetre incorporar tècniques de treball, prototipat ràpid i fabricació fora de línia (offline), amb un gran potencial de desenvolupament, d'acord amb les demandes de la nostra societat i del nostre sistema productiu.
- Trainer/in: Angel Amengual null