Cal buscar un reequilibri entre el pes de l’avaluació final i el de l’avaluació continuada, en favor d’aquesta darrera.
L’aplicació de les fórmules d’avaluació dependrà de factors com el nombre d’estudiants que s’han d’avaluar, el tipus de matèria, el grau d’experimentalitat i el procés d’aprenentatge dissenyat. Per aquest motiu, en la mesura que sigui possible, és recomanable aplicar una o més de les estratègies i eines presentades de manera combinada.
Malgrat que es dissenyin estratègies per aplicar de manera generalitzada, hi ha situacions individuals a les quals caldrà adaptar solucions particulars, atenent la diversitat d’estudiants, sobretot els que tenen necessitats educatives especials.
Exemples:
En un context de temporalitat en què les proves finals són un percentatge de l’avaluació final d’una part relativa del currículum, cal ser racional i contingut a l’hora de fixar les mesures de control, d’acord amb els criteris recomanats de proporcionalitat, flexibilitat i confiança. En les proves finals, la tipologia d’activitats que s’han de dur a terme, la durada, determinats models d’examen, entre d’altres, ja impliquen mesures efectives i raonables de control. Tampoc no cal desestimar les proves orals o escrites (text) amb material a la vista i tots els recursos oberts, etc. Cal vetllar, per tant, per un equilibri entre control i viabilitat.
Exemples: