La intervenció social des de les perspectives tradicionals
En aquest llibre estudiarem els fonaments de la intervenció social tradicional i la seva evolució cap a perspectives crítiques. Analitzarem el marc legal i institucional, els plans, programes i projectes d’intervenció, la definició dels problemes socials i les seves solucions, així com les fases de diagnòstic, planificació, execució i avaluació. També coneixerem diferents àmbits d’intervenció social, com el treball, la immigració, l’educació i la salut.
En la segona part, adoptarem una perspectiva crítica per analitzar les relacions entre coneixement i poder, el paper de l’expertesa, la tecnificació i sectorialització de la intervenció, els processos d’homogeneïtzació i estigmatització i els efectes de normalització i control social. Finalment, coneixerem els principis de la intervenció social crítica, basada en la participació activa de les persones i en la seva consideració com a subjectes de la transformació social.
| Website: | IES Santa Margalida |
| Kurs: | SISE_SUPORT A LA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA! |
| Buch: | La intervenció social des de les perspectives tradicionals |
| Gedruckt von: | Usuari convidat |
| Datum: | Donnerstag, 15. Oktober 2026, 03:53 |
1. Introducció
Introducció a les diferents perspectives d’intervenció social i a les seves principals diferències. Es presenta la distinció entre les perspectives tradicionals, que atorguen un paper central a les institucions i al coneixement expert, i les perspectives crítiques, que qüestionen les relacions de poder i els efectes de control associats a la intervenció social. S’introdueix també la lògica «de dalt a baix» pròpia de la intervenció tradicional.
2. Elements caracterítics de la intervenció tradicional
Anàlisi dels principals elements que configuren la intervenció social tradicional: el marc institucional i legal, els plans d’actuació, els programes i els projectes, els conceptes utilitzats per definir els problemes socials i les solucions, les metodologies d’intervenció i els principals àmbits d’actuació. Es presenta una intervenció estructurada de manera jeràrquica, des dels marcs institucionals i normatius fins a les actuacions concretes sobre persones i territoris.
2.1. Marc d'actuació
Estudi del marc institucional en què es desenvolupa la intervenció social tradicional. S’analitzen el paper del coneixement acadèmic i expert, el marc legal, les administracions públiques i les entitats encarregades d’executar les intervencions. A partir de l’exemple de la Llei de dependència, s’examina com les lleis defineixen competències, drets, deures, recursos, poblacions destinatàries i mecanismes de diagnòstic i intervenció.
2.2. Plans d'actuació
Els plans d’actuació constitueixen el nivell estratègic de la intervenció social i connecten els marcs institucionals i legislatius amb els programes i projectes concrets. Defineixen el context, els principis, els objectius, els àmbits d’actuació, els agents implicats, les línies d’acció i els recursos. Es diferencia entre plans, programes i projectes segons el seu nivell de generalitat i concreció, i s’explica el pas progressiu del nivell macrosocial a les actuacions locals.
3. Vers una perspectiva crítica de la intervenció social
Introducció a la perspectiva crítica de la intervenció social i revisió dels principals límits i efectes de les formes tradicionals d’intervenció. S’analitzen les relacions de poder entre persones interventores i intervingudes, la tecnificació del coneixement, la intervenció sectorialitzada i els processos d’homogeneïtzació, descontextualització i estigmatització, així com la normalització i el control social.
3.1. Tecnificació de la intervenció i retòrica experta
Anàlisi del paper del coneixement expert i dels processos de tecnificació de la intervenció social. Es mostra com els diagnòstics, els indicadors, els models teòrics i els protocols permeten objectivar i estandarditzar les intervencions, però també poden limitar els coneixements experiencials i generar una relació asimètrica entre professionals i persones intervingudes.
3.2. Normalització, control social i consens ciutadà
Anàlisi dels efectes de normalització i control social associats a la intervenció tradicional. Es qüestiona la tendència a individualitzar els problemes socials i a orientar les persones cap a l’adaptació als estàndards socials establerts, deixant en segon pla les estructures que generen desigualtat. S’examina també com aquestes pràctiques poden afavorir la patologització, l’estigmatització i la desactivació de processos de conflicte i mobilització social.